Benvinguts al blog d’Educant Gossos

La intenció d’aquest blog és aportar el nostre petit gra de sorra a l’educació canina i també a la cultura canina, com veure els nostres gossos des de noves perspectives i maneres de fer i de relacionar-se amb ells. Estem convençuts que en molts aspectes coincidirem amb molts de vosaltres, i també que en altres els nostres camins no coincidiran. És amb totes elles que volem aportar idees ( ja siguin noves, pròpies o d’altri ) a les persones interessades en l’educació canina.

Estem parlant des de un bon principi d’educació i m’agradaria remarcar que no he usat el terme «ensinistrar», que com ja ens indica la pròpia paraula, és una mica sinistre. El concepte educar l’usem com en els humans, és a dir, són totes aquelles accions que duem a terme per tal de mostrar a la nova incorporació a la societat ( d’un nen, i si, també d’un gos): com és aquesta societat de la que formarà part, com funciona, que es pot fer i com es pot fer, i quins són els límits que si es traspassen poden comportar complicacions. Podem trobar sinònims com tutoritzar. Ser tutors, que en humans ho fem fins a la majoria d’edat, i que en cas dels gossos és una tutorització de per vida. D’aquí també la substitució de la categoria de propietari per la de TUTOR, som els seus tutors i no pas els seus propietaris o amos.

Que fem amb un nadó humà? Si el primer que fem és procurar que tingui totes les seves necessitats cobertes. Així doncs, amb un cadell de gos que arriba a casa, o be aquell gos adult que adoptem, el primer que farem serà procurar que tingui les seves necessitats cobertes. Tot seguit tenim un gràfic representat les necessitats a cobrir en els gossos, i l’ordre de prioritats, des de la base fins al cim de la piràmide.

Com hauria de ser aquesta educació canina? : com diu Santi Vidal (Más que Guau) «Educación amable».