EL JOC

El joc es present en els mamífers en els seus primers passos a la vida. No és una activitat frívola i sense sentit, sinó que és un sistema complex que integra aprenentatge, comunicació i també gestió emocional.

               Si ens fixem en el joc dels cadells —el que es dona entre membres de la mateixa cadellada, i amb la mare— s’evidencia la seva importància en aquests tres aspectes.

               El joc en els mamífers, configura un entrenament fonamental, talment com unes rutines de gimnàs instintiu, amb l’objectiu de desenvolupar comportaments que seran claus en la vida adulta. Bàsicament, entrenen mobilitat, agilitat, coordinació, treball en equip per aconseguir un objectiu comú i descobriment dels límits que es donen al seu entorn, siguin socials o vitals.

               Si mirem el gos com a depredador podem veure com en el joc entrena les habilitats per a la caça:

·       Atenció i detecció (usant l’oïda, la vista i l’olfacte).

·       Presa o acció d’agafar la presa.

·       Immobilització, i desmembrament de la presa.

Si enmig d’una cadellada fem onejar un drap, veurem com tots ells s’activaran i perseguiran fins a atrapar la “presa”. Ara toca immobilitzar-la i, tot seguit esquinçar-la. Aquí estan entrenant la col·laboració necessària per facilitar la caça i posterior repartició del botí.

Dins del joc-aprenentatge —que no requereix elements externs— s’afegeixen noves dimensions: la comunicació (aprenentatge del seu particular llenguatge) i l’enfrontament amb els límits, que s'aniran posant ells mateixos. El cas paradigmàtic és la inhibició de la mossegada. Quan un cadell mossega amb més intensitat de la requerida a un germà, aquest cridarà amb força, i el primer aprèn fins on no hauria d’arribar. És una autoregulació que els cadells i la mare gestionen sense que l’humà hagi d’intervenir, o com a molt, amb un paper testimonial.

Tot seguit entrem en el moment que el cadell deixa la camada. Ara, el següent estadi del joc (que no s’atura), es dona entre el gos i el seu tutor-guia humà. Encara és una eina d’aprenentatge i introducció de límits, al mateix temps que genera i enforteix un nou aspecte i molt important: el vincle. També és un camí clau per a la socialització i adaptació al seu nou entorn.

Ara el gos s’hauria de trobar amb un joc més estructurat, i serà el guia qui proposi l’estructura i qui la controli. Aquesta haurà de tenir les tres fases: inici (citació o incitació al joc, el cadell sempre estarà a punt), desenvolupament i final. En aquesta darrera etapa, el cadell es troba i s’adapta a un nou límit amb el qual experimentarà la frustració (ell voldria continuar indefinidament), i amb la seva gestió, que es convertirà en un element clau per al desenvolupament equilibrat cap a un gos adult.

Quan una cadellada no ha tingut l’oportunitat de compartir prou temps amb la seva mare i germans (un mínim de dotze o catorze setmanes), serà el guia humà qui hagi de suplir aquest buit fonamental. Qui hagi de generar i organitzar des de zero aquesta dansa primordial de límits i confiança, d’aprenentatge i vincle. La responsabilitat, llavors, és total.