Final de Vacances

Si, si, el final de vacances també té relació amb el mon del gos.

Tots hem sentit a parlar del síndrome post-vacances en els humans, segurament sabrem tots els seus símptomes i també com ens afecten... Doncs en el mon del gos també el podem trobar.

Hem passat un període de temps més o menys llarg, en el que hem conviscut amb el nostre 4-potes les 24 hores del dia, ens hem relacionat amb ells de manera continua durant tot el dia. I encara més : tots sabem que els nostres companys peluts tenen una habilitat especial per a detectar el nostre estat d’ànim, les nostres emocions. Així doncs, ells detecten els nostre relax del període vacacional, la nostra calma, i si, els hi agrada aquesta situació on no hi ha tensions ni presses. Per ells és una situació immillorable, voldrien que fos sempre igual ( si , es clar, nosaltres també ho volem).

I de cop i volta torna la nostra rutina laboral, i el gos torna a quedar-se sol a casa durant llargs períodes de temps, i en els que està acompanyat de nosaltres, la seva qualitat disminueix abruptament, tornen les tensions, les presses, els passeigs ja no son tant interessants i no pot olorar-ho tot, tot canvia de cop i res és tant fantàstic com fa uns dies, quan estàvem de vacances «TOTS JUNTS!!!!!». Tots sabem que els gossos són animals socials, tots ens hem sentit «pastorejats» pel nostre gos, ben pendent de tenir tot el grup al seu abast i el màxim de cohesionat, i per tant aquesta pèrdua sobtada del seu nucli social (el seu ramat) altera de manera considerable les seves emocions. Si recordem el gràfic de la piràmide de Maslow , de l’entrada anterior del blog, si volem aconseguir el benestar del gos, també hem de tenir en conte les seves emocions i cuidar-les, no n’hi ha prou amb satisfer les seves necessitats bàsiques (menjar, aigua, lloc on descansar, passeig...), també hem de cuidar-los en l’àmbit emocional, cognitiu i social. No ens podem quedar només en l’aspecte físic i encara menys, en aquest aspecte i sota mínims.

Que podem fer en aquests aspectes? En primer lloc realitzar una adaptació gradual al fet de quedar-se sol, que no passem del tot a res en 24 hores. Si disposem d’uns quants dies, l’anirem deixant sol gradualment, començant per petits espais de temps i anar-ho allargant poc a poc, per després passar a que aquests espais on es queda sol, siguin variables, tant en la freqüència com en la durada. I en segon lloc, i per acabar, procurar que quan entrem en la rutina laboral, els espais que podrem dedicar al gos siguin de la màxima qualitat : oblidem tensions, presses, enuigs laborals exportats a casa...; una mica seria deixar al gos ser gos, tant individualment com social.